res de que jo deixás caure massa gotes de poesía religiosa en lo doll de ma poesía patriòtica. ¡Oh! ¡còm m' honrava, y me plavía, sense voler, ab això mon benvolgut amich! ¡Còm li agrahesch la acusació; còm li agrahiría encara més si 'l cor me digués que 'n só mereixedor! ¡Oh, si pogués suavisar ab lo melós y adorable nom de Deu la seca aspror de tots mos versos! ¡Oh, si deixant á part mon no res, pogués com altre Eliseu ab un grapat de sal divina endolcir lo doll cada día més amargant y terròs de la poesía contemporánea, que descreguda, sense cor y sense ánima, va deixant les ales á bocins en lo fanch de la materia! ¡Quí pogués posar lo nom de Deu allá hont voldría! en cada rocal de vora mar per guiar als que hi navegan; en lo front de cada serra, com una estrella que il-luminás totes les valls; en lo mur de les ciutats oblidadices y en lo portal dels masos oblidats, y en cada recó de món ahont se plora, ben sovint sense conhort, y en cada golfa humida hont se pateix, y en lo breçol del
