mes apedassades, ab lo cap voltat de duros de cantell (n' hi hauría quaranta ò xexanta) foradats pe 'l mitx y lligats ab un cordó. Diu que molts son de pilans, anomenats per ells columnata, que ells exigían, fa alguns anys, dels pobres frares, tribut que les dones fan lluhir sobre son front, trametèntsel de mares á filles. En Samária no he vist més eixa corona d' argent, encara que, segons me díuhen, es sols per guardarla millor dins una de drap que 'n duhen de la mateixa forma.
Lo pahís de Napluse es fertilíssim, les oliveres son grosses, tendres y carregades de flor; hi verdejan les pomeres, magraners vermells de flor, les figueres de moro clouhen tots los horts y jardins plens de sebes, alls, tomátechs, meloneres, hont se sent remintolar l' aygua y cantar los aucells. Lo pahís que trobam cap á Sebaste no es tant ayguós, mes lo retira.
Aci á Napluse com á Ramalá, hem posat en la casa parroquial, ò patriarcat, com l' anomenan per estar servit per un sacerdot del Patriarca; los dos son del pahís. En les dues rectories posan fins los protestants, sent aixís qu' en los dos pobles hi há pastor protestant, y en lo primer fins una fonda servida per gent de la mateixa secta. Això proba lo ascendent y bon nom de nostres sacerdots.
Sebaste.—Eixa ciutat, que Herodes fortificá y coroná d' un mur d' una lleuga de llarch y la aumentá de 6,000 hòmens, donantlos les terres del voltant, no té avuy mes que 300 habitants entre ruines. La de l' esglesia de Sant Joan Batista es considerada per M. Vogué com la més important de les basíliques
