Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/134

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
128
dietari d' un pelegrí

fer un Sacerdot de Nazareth, de cognòm catalá, Cardona, en lo mateix lloch hont Jesús ressuscitá lo fill de la viuda que duyan á enterrar. A falta de catòlichs en la població, los moros guardan la clau del temple que ha vingut á obrir una mora ab son fill al bras. Hem llegit l' Evangeli del lloch y 'ns hem encaminat ací al Tabor. La pujada es suau y la emprenem per la banda del Nort, verda y ombríua, plena de roures, los primers que he vistos en Palestina, garrichs y alzines d' un verdor que encanta.

¡Qué hermosa vista y quín día tan clar per gosarne! A Ponent veyem, per un rebaixament del Carmel, lo mar de Cessarea, y aquesta montanya se 'ns apareix de cap á cap dominantla tota lo turó del sacrifici d' Elías.

A mitx día nos tapan l' horisó les verdes montanyes de Samária, que 'ns amaga lo petit Hermon, que té á aquesta banda Naim y á l' altre Sunam, la patria de la Sunamitis dels cantars. La plana d' Esdrelon s' allarga com un tapís vert desde 'l Carmel al Jordá, un xich restret al mitx del peit Hermon. A l' altra banda del Jordá se veuhen de Sur á Nort les planeres montanyes de Moab, á claps emboscades y per tot arreu incultes; n' es lo terme cap á la banda del Nort lo gran Hermon, altiu y hermós ab sa corona de neu, y dominant per sa cabellera blanca y per sa alsada totes les montanyes de Palestina. Del Hermon ací, los ulls s' aturan á contemplar la montanya de les Benaventuranses, lo camp de la multiplicació dels pans, l' estany de Tiberíades, que