riberes y camins, hont son Fill diví deixá impreses ses petjades.
Ahir á la tarde ferem un viatje al S. del estany, vers hont lo sagrat Jordá torna á rependre la marxa interrompuda per cinch ò sis lleugues del mar. M' ha recordat lo Rose sortint del estany de Ginebra, valent é impetuós com un cavall que 's desvetlla cansat de dormir, y emprèn de nou la carrera. La del Jordá no es tan forta, per ser la terra planera, mes cada any se 'n porta cap al Mar Mort alguns dels beduhins que s' atreveixen á passarlo, nusos, ab lo farcell de roba al cim del cap. Los que van á cavall lo passan més segurs y millor, mes l' intrèpit animal té que remar de fort y ferm per vèncer la corrent calmosa y avassalladora.
A mitja hora curta de la ciutat n' hi há una gran tomba d' un juheu, aprop d' uns banys calents, cèlebres en lo pahís. Entre ells y la ciutat se veuhen trossos de paret enormes que 'm fan recordar los del Moll de l' antiga Ampurias y columnes de granit, fa dos mil anys ajagudes vora la mar, de que serían alguna hora ornament. Es tot lo que resta de la Tiberíades romana.
Aquest matí, á primera hora, en ales d' una senzilla barca, hem anat á veure lo Jordá Petit, ó sía 'l punt hont desemboca baixant d' entre Hermon y 'l Líbano.
De la vehina Cafárnaum no 'n resta més que una
