torre, la meytat de grossos marbres y 'ls fonaments també de marbre d' una gran basílica, que Lievin diu que estava en lo mateix lloch de la casa de la Sogra de Sant Pere, santificada per la presencia de Jesuscrist y sa Mare Santíssima. Ne restan grossos capitells, trossos de columna y architraus de formes grandioses coberts d' herba y de espines.
De Betsayda no 'n resta tant, puix les parets que hi há son modernes, bé que fetes ab pedres tretes de monuments antichs. De Corazain, que estava part d' allá de Cafarnaum, encara 'n resta menys; solament la terrible maledicció que 'ls caygué á totes. Væ tibi, Corazain; væ tibi, Bethsayda... Et tu, Capharnaum, numquid usque in cœlum exaltaberis? usque in infernum descendes: quia si in Sodomis factæ fuissent virtutes quæ factæ sunt in te forte mansissent usque in hanc diem. Més ensá hi há una plana tota plena d' arbres y fonts, anomenada Onàdi-Hamam; Vall de les colomes.
Entre ella y Tiberíades negreja l' avuy humil poble de Magdala, pátria de Santa María Magdalena.
En la primera d' eixes dues espedicions nos ha acompanyat lo sacerdot Miquel Karam, del Patriarcat de Jerusalem, y destinat de párroco, ò mellor, missionista en la terra de Hus, que está derrera 'l tros de montanya de Moab, que tenim davant. Fa un any que hi obrí la missió y ja hi té 300 fidels convertits d' entre 'ls mil cismátichs grechs, que hi havía. Los grechs, no tenint personal, hi tenen de popes beduhins ordenats, que ni saben llegir, de manera que no es difícil pèndrels lo gobern de les
