ánimes, que ni saben ni poden guiar pe 'l camí del cel, mes per això 's necessitan dots especials, com los del reverent Karam. Es de rassa árabe, del peu del Líbano, y á més de son idioma natural parla 'l sirïach, lo llatí, lo francès y l' italiá. Es de gran sobrietat, com lo poble que regeix, fins ha deixat de beure ví, per no ferse antipátich als beduhins que, com viuhen entre 'ls mussulmans, l' aborreixen; es home d' una paciencia propia de rasses europèes, y per últim d' una amabilitat que roba 'l cor. Es de tipo árabe, y sobre la sotana porta la mantell blanch y 'l turbant, fet d' un mocador negrós, de manera que 's pendría per un cheïkh.
Llástima gran que no hi há sacerdots per totes les missions que s' hi podrían y haurían de plantar. Son camps verges que esperan lo sembrador de la divina llevor del Evangeli. Los beduhins semblan dolents, mes no ho son, me deya altre missionista que ha estat entre ells. Segueixen la lley natural un xich ofuscada per lo mahometisme, y la admiració que tenen per Jesucrist obra fácilment l' entrada á qui 'ls vá á parlar de sa doctrina celestial. Son, sobre tot, molt senzills, s' admiran del missionista y l' escoltan com si hagués baixat del cel. Quan lo convidan á dinar á una casa, matam lo moltò més gros del ramat per ell tot sol; en cambi, quan son convidats per ell, hi vá tota la tribu, avis, pares, fills y nets.
Quan van á la rectoría á demanarli alguna cosa, encara que 'ls diga que no pot donárlosla ò que no la té, no 's donan per entesos, la demanan de nou, y aprés la demanan d' una altra manera y la tornan
