reuneixen los noys catòlichs, y derrera ells alguns estols d' homes y dones, y resan lo rosari en árabe, menantlo un minyó de 20 anys. La oració del Ave María, baldament sia en la llengua de Mahoma, sembla més dolsa en esta esglesia, hont fou dictada, en gran part, per l' arcángel Gabriel, y la Verge 'ns sembla que la ha de escoltar millor, més que més quan li tornan á dir llabis d' ángels. Després del rosari cantan la lletanía, l' Ave maris Stella, ab una ayrosa tonada francesa, que desaccentúa, això sí, les paraules del hermós himne llatí; y lo Párroco, que aquí es espanyol, ha dit missa, mentrestant acaba la funció, donant la benedicció ab la vera creu.
La Verge María desde son altar plè de flors cullides per mans pures en los jardins de Nazareth, sembla somriure al cant dels noyets y donarlos també la benedicció. Ella 's digne benehirnos també á nosaltres viatjers que venim á adorar ses petjades en la terra.
Es curiosa la manera de portarse los orientals en lo temple. Deixant á part los cismátichs, que 's postran fins á tocar de front á terra, s' aixecan y se senyan, repetint lo mateix á lo menos tres vegades; los catòlichs se llevan ò no lo turbant o gorra egipcia, s' assèuhen en terra ó sobre 'ls talons y no s' agenollan encara que lleven Deu; mes quan ho fan, se postran fins á terra, besantla ab gran compungiment moltes vegades.
Les dones duhen aquí, sobre la túnica, un mantell que se sembla á un gambeto ayrós ab mánegues
