Desde 'l cim de la montanya me girí encara á Nazareth, que ab prou feynes s' ovirava, puix aquesta nit lo creixent de la lluna no lluhía en son cel, ni, gracies á Deu, hi havía qui adorás l' astre en aquella hora en lo benehit bressol del Vèrb encarnat. Seguint á les fosques les giragonses del camí, devallam de la serra á la vall de Zabulon, per més avall del poble de Rene en direcció del de Sèphoris, pátria dels pares de la Verge María, y qui sab si també pátria seva. Avans d' arribar á ses primeres cases, nos enviá un raig de llum, guaytant desde la banda del Tabor, la estrella de la matinada, que entre totes les estrelles del cel lluhía com un brillant entre perles. ¡En aquella hora y en aquell lloch, quína imatge més dolsa y agradosa per nosaltres de la Verge María! Stella matutina, ora pro nobis. Quan la Verge divina concebuda en Sèphoris, quan nasqué pura è inmaculada y hermosa, lo món, com ara y més que ara, estava en les tenebres, los homes havían oblidat los camins de la vida, y les valls y montanyes de Galilea, desvetllantse les primeres á aquell raig de llum nova, se dirían elles ab elles lo que deyam nosaltres tot acostantnos á la Sèphoris y mirant l' estrella de l'alba; lo día es aprop.
Lo día 'ns ha atrapat dihent missa dintre de la capella de Sant Joaquim y Anna, feta en lo solar de sa mateixa casa en antichs temps, y bellament restaurada per los custodis de Terra Santa. Es de les més senzilles y de les que més nos han agradat de les moltes que posseheixen; però es solament una de les capelles de l' antiga basílica, edificada per
