Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/153

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
147
á terra santa

la Terra Santa; mira per una banda á sos peus totes les de Galilea, y per la altra la mar, de que la Verge del Carme es la patrona desde 'ls antichs temps. Lo enorme far que per guía dels navegants hi há devant la esglesia, no es més que un símbol. Lo veritable far dels navegants, la Estrella de la mar, es María.

Lo superior del Carmel, P. Francisco, es espanyol como ho fou lo P. Prósper del Esperit Sant, que en 1635 plantá en lo Carmel l' Orde que li debía 'l nom que ha havía duyt la bandera de sa Patrona y mare á tots los pobles de la terra.

Lo convent es lo més grandiós de Terra Santa, mes no hi ha tant lloch com sembla, per tenir la esglesia en son centre. Aqueixa es d' estil grech, en creu, blanca é il·luminada per una gran cúpula; diuhen que ocupa 'l lloch de la capella edificada per los fills d' Elías virgini paritura. En son centre, sota mateix del altar major, hi há la Cova d' Elías convertida en capella del Sant, servint d' altar una roca que li feya de llit, segons ell mateix ho revelá á principis d' aquest segle á un religiós español. Elías es molt venerat pe 'ls grechs cismátichs, que diferentes vegades se volgueren apoderar del convent, y lo que es més estrany, pe 'ls moros, que li tenen un xich d' amor barrejat d' un gran temor. En eixa cova santa he tingut la ditxa de celebrar la missa á les quatre del matí, una hora avans de deixar aqueixa montanya y sos llochs sagrats, sense conèixerlos.

No he pogut veure la cova anomenada Escola