Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/159

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
153
á terra santa

cal pas pendre lo pa dels fills y tirarlo als gossos.»

«Es veritat, senyor, respongué ella; no obstant los cadells menjan sota la taula les engrunetes dels fills.»

Llavors Jesús li digué: «A causa d' eixa paraula, anáu; lo dimoni ha sortit de vostra filla.»

Molts fills de Tyro seguiren á Nostre Senyor, mes no deixaren de cumplirse les terribles profecíes de Isaías y Ezequiel. «Oh Tyro, exclama aquest profeta (cap. 27,) tu digueres: Jo só d' una perfecta hermosura. Estich asseguda en mitx de la mar. Tos vehins que't bastiren no han oblidat res de lo que pot embellirte.

Te construhiren d'abets de Sanir, ab tos empostissats á estil de la mar. Tallaren un cedre del Líbano per ferte l' arbre mestre.

Dolaren [1] les alzines de Basan per ferte rems: vori de les Indies gastaren en tos sients: materials de les illes d' Italia per fer tes cambres.

De lli d' Egipte finíssim de diferents colors s' ha teixida la vela per ton pal: lo jacinto y la púrpura de les illes d' Elisa feren ton pabelló.

Los habitants de Sidon y d' Arad foren tos remers: tos sabis, ¡oh Tyro! te serviren de nauxers.

Los ancians de Gebal y 'ls més hábils d' ella te donaren gent per ton servey...

Los perses y los de Lydia y los de Lybia eran

  1. Dolaren, del llatí doleverunt, se conserva aqueix verb ab lo substantiu, doladora, destral grossa que no deixan los serradors de la Guillería.