Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/168

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
162
dietari d' un pelegrí

llunyans y alterosos que 'ls que fan de respatller á la ciutat del Comtes, y estan coronats de pobles; y son lo repeu de les montanyes del Líbano, que anam escalant calmosament, fent tortes y marrades, y mudant cada hora de cavalls. Lo payssatge cambía á cada plech de serra, dominat sempre per la cresta nevada. Chtora es la estació de mitja vía, ahont arribam nit enllá; á la tornada vegèrem á la grisa claror de la lluna, que aguaytava los verdosos prats per entre 'ls dos rengles de pollancres alts y hermosos de la carretera. L' aneroyde de mon estimat company de viatge, lo Dr. Almera, marca en algun punt la altura de 1880 metres sobre l' nivell del mar, es dir, que hem pujat á la altura del Montseny. Baixant de la montanya se troban trossos de pahís de gran aspresa y ariditat; mes, al arribar á la plana, lo riu Barada, que s' acosta tot plegat á la carretera, cambía la decoració, vestint de verdor los dos vessants de sa hermosa riba y acompanyant al viatger admirat á les portes mateixes de Damasch. Lo pollancre y los saules son los arbres que hi dominan, fentse ovirar entre 'ls derrers una varietat més petita, com parenta del sálich, de fulla esblanquehida, carregat de flors, xiques y grogues de flayre regalada. Un brot que 'n prenguí á la tornada, desde 'l cotxe, dessota la casa ahont morí Abdel-Kader, al pasar pe 'l peu de sos jardins, ha deixat en ma cartera la regalada olor del cinamom. Hermós siti escullí per passar los derrers anys de sa vida y per morir lo gran guerrer. Desde allí lo Barada, dividint son curs, ne deixa esmadeixar algune