Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/183

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
177
á terra santa

més inmediatament plantada per Jesucrist. Nos feu participants de ses esperanses per l' esdevenir de aquell pahís y de son temor de que ab la civilisació europea vingan la corrupció y lo dupte á trencárleshi en flor. Nosaltres li diguèrem l' afecte ab que guardavam y duyam á Europa la palma que rebèrem de sa má lo diumenge del Ram, abans de voltar per tres vegades, devant seu, lo Sant Sepulcre. Nos en despedírem en Jaffa rebent sa benedicció.

Lo dia 25 arribárem en lo mateix vapor á Alexandría, havent tocat lo día abans á Port-Said.

Alexandría, 25 de Maig.

Arribam al convent de Santa Catarina després de les dotze, y es l' únich día del viatje en que no he pogut celebrar la Santa Missa.

En la ciutar dels Ptolomeos no hi há res que recorde sa biblioteca de 500,000 volums, ni son Gimnásium. De son cèlebre Pharum, que doná son nom á tots los altres, y estava construhit en figura de torra, que s' aprimava á cada pis, fins á la altura de 400 peus, diu que se 'n veuhen alguns bocins al fons de la mar, en dies de bonança.

Son monument més notable es la columna dita de Pompeyo, mes aixecada en honor de Diocleciá. Sa alsaria es de 30 met.; la de son fust, de granit rogench y allisat, es de 22 met., per 9 de circumferencia.

Allí mateix hi havía 'l Serapeum ò temple de Se-