Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/186

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
180
dietari d' un pelegrí

grosa ni xica, dividida com un mosáich, en horts verdosos, prats humits y arrossars estanyats, que llauran los brúfols negrosos ab aygua fins á genoll, com lo felláh mitx nú que 'ls agullona. Es la primera vegada que veig eix lleig animal, gayre bé

Beurada de brúfols en lo Nil


anfibi, posat per la Providencia aquí, hont lo bou, y sobretot lo camell, company del árabe, son inútils. Passa les hores de repòs pasturant en lo prat, revolcantse en lo fanch ò nadant en lo canal, hont se veu trayent solament un tros de cap per respirar. Té les dues banyes caygudes enrera, y no sé si diga planes sobre l' esquena, mes son coll es tan flexible