que, quan embesteix, abaixa 'l cap, cap á son pit, y arriba á aplanar ses terribles banyes sobre la terra, podentne cullir un mocador.
No 's veu ja un brí de blat en los camps, tot está ajagut sobre les eres, ahont los brúfols ò 'ls bous, ò uns y altres ab bona companyía lo baten ab los peus y ab un ròssech que fan seguir, ahont hi há quatre rengles de rodetes de ferro, que esgranan l' espiga, trinxan, esmenussan y molen la palla, deixantla com lo boll ò pallús de nostres eres. Damunt de aqueix ròssech hi há un sient hont sèuhen còmodament, dirigint la roda, los eugassers d' aquest pahís.
Les eres estan al peu del poble, que no sol ser gran, y 'l poble al peu del canal, com lo nen al peu de la mamella, y les criatures del poble s' hi rabejan devant la porta de sa casa de fanch del Nil, hont la mare cou lo frugal dinar dels batedors.
Los canals son innumerables y s' esbrancan en rechs y regarons, formant quiscún una malla de un filat immens extès sobre l' Egipte.
Per aquí, veig que 's fa de la teulada de les cases cambra dels mals endressos, posanthi los cistells y mobles espatllats y tot lo que fa nosa á dins, fins part de la palla, com si no foran prou pobres y fastigosos de sí aquells casinyots de fanch sech.
Un quart d' hora lluny está Saíz, cèlebre en la historia d' Egipte. Guarda entre ses ruines un mur
