Si l' Egipte es un do del Nil, aquesta ciutat n'es la derrera mostra, puix acaba de náixer á la vora d' un de sos brassos, encara que no es nada á sa regor, sinó á la influencia del canal de Suez, del qual es ella qui té les claus. La població antiga, més que població, era un escampall de barraques de mala mort, habitades pe'ls pescadors árabes; ara es dels ports del Mediterrá que veuhen entrar banderes de més diferents colors y una de les ciutats hont se senten més llenguatges. Lo poble parla árabe, la gent culta italiá ò francès; hi há alguns inglesos y molts grechs. Aquestos tenen un temple cismátich y un altre grech-unit. Lo sacerdot del segon, com lo del copto y maronita units, son súbdits del párroco catòlich, qu' es lo simpátich Guardiá del convent de Franciscans, ahont estam allotjats.
La població mora está á cent passes de la europea, mes sos usos y costums n' están á mil lleugues, á pesar dels esforços que fa 'l gobern egipci per civilisarla, protegint nostra santa religió, subvencionant sos ministres, plantant ferrocarrils y telègrafos, fent adoptar per son exèrcit nostres armes y trajos. Les cases son de fusta, entregirades, guerxes, mal ayrades y petites, ab reixes de confessionari á les finestres y un portier esparracat á la entrada, per no deixar veure la bruticia interior, que no deu ser poca, á judicar per la flayre pestilencial que 'n surt. Algunes, que tenen segon pis,
