de 70 peus d' altura y 50 de gruix. En ella hi havía un monolit que per durlo de Elefantina hi estigueren empleats, tres anys desseguida, tres mil hòmens: mes jo no 'n faig esment ni pe 'l mur del temple de Neith, hont se celebravan los misteris d' Osiris, ni pe'l monolit, sinó per haver un dels seus sacerdots contat á Solon l' enfonzament de la Atlántida.
El Kàhirah, la victoriosa, se pot anomenar la Damasch de mitxdía y la perla d' Orient. Está assentada á la vora del Nil, en la punta del Delta, als peus de la montanya de Mogattam, ahont está enfilada sa ciutadela y sembla tenir un peu en los jardins d' Egipte y un altre en sos deserts, com per vetllarlo tot.
Té sa part antiga, arabesca, oriental, de carrers estrets y torts, de cases que avançan sobre 'l carrer, tocantse y fent pont ab les de devant, de portalades precioses, y tot dominat per los 400 minarets d' altres tantes mosquèes, la gran part de marbre, los mes ben tornejats, alts, prims y ayrosos, que han aixecat los sectaris de Mahoma. Té bazars de robes y mobles, bé que sos productes no tenen l' originalitat y bellesa dels de Damasch; mercats, cafès á milers, hont los árabes passan les hores fumant lo nargiléh, cantant y enrahonant eternament, com si no tinguessen res que fer; hi há 70 banys públichs y 300 fonts ò cisternes.
