Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/200

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
194
dietari d' un pelegrí

mateixes cendres; ¡mes quína sepultura aquí vora 'l riu que ha vist caure y sepultar tants pobles é imperis! ¡quín túmol alsat á la gola del desert, com desafiantlo ab ses feres y vents y tempestes! ¡Quín guayta per véuren venir lo Simoun que ha d' escombrar de pols y de gent aqueixa terra tantes vegades!

De bona arribada y al enfilarnos pirámide amunt, me ve 'l recort de la montanya de Montserrat; hont he pujat lo día d' avuy alguna vegada y avuy Deu ha volgut que 'n tinguéssem la missa, y lo reso que m' hi han fet volar lo cor que hi sab bé 'l camí y l' hi tinch presoner encara. Les lleixes y grahons de rochs enormes d' aquí me retrauhen los grahons y lleixes d' allí plenes d' eura y arítjol; de vegades allargant la má á un penyal, m' extranya no trovarme la má perfumada de romaní, y al girarme enrera per reposar, m' apar que tinch de veure los cims de Vacarisses y Sant Llorens del Munt, y que ha de ser lo Llobregat lo riu que 's presenta á mos ulls, com una pessa de satí blau, mitx esquinzada y ab ses filagarses y flochs estesa sobre 'l Delta verdós.

Los beduhins ágils que m' ajudan á pujar arrancan mon esperit de la montanya catalana, estirantme y empenyentme cap á munt, y comensantme á parlar del bakchiche de la manera més prosáica del món. Se puja per la banda del E. y sempre pe 'l mateix lloch, de manera que 'l camí es conegut y fresat; los escalons son d' alsada desigual, mes les pedres de quiscun segueixen al mateix nivell en les quatre cares del edifici. No estan aixís alineades les pedres en la