Vés al contingut

Pàgina:Dietari d'un pelegrí á Terra Santa (1889).djvu/213

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
207
á terra santa

de falses religions y sectes desencaminades y preparan lo camp y l' auditori als predicadors del Evangeli. No puch parlar de totes ses conquistes; solament diré que un dels Germans més estimats de la Congregació es fill d' una de les principals families del Cayre y que un jove metge sortit d' esta escola sent moro encara, batejá moltes criatures musulmames, in articulo mortis, obrint les portes del cel, als altres, abans que á sí mateix. No puch callar una escena que 'ns contá, tot sopant en sa taula, lo Superior. Un día repartí estampes als noys cristians; un estudiant moro s' ho mirava y mirava al mateix temps una estampa que li quedava, representant á Jesús, lligat á la columna y tot llagat, deixant llambregar en sos ulls l' esperansa de que li donás. Vegent que no li donava, se li acostá respectuosament y li demaná.—Que, tu que ets mahometá—li digué 'l Superior,—¿me demanas l' imatge de Jesucrist? ¿Sería tal volta per ferne befa?—Mon fraire, vos no 'm coneixeu,—li respongué, deixant humitejar sos ulls de llágrimes y al mateix temps arrancantli l' estampa de les mans y besantla—¡vos no 'm coneixeu! ¿Jo mofarme de mon Deu y Senyor?—y tornantla á besar se la 'n portá á casa seva. Jo sentí també humitejar mos ulls al sentirho contar y ara que ho escrich fredament m' humitejan encara. Jesucrist es en nostres díes y en nostres pahíssos llansat ingrata y cruelment de moltes ánimes, mes troba refugi, trono y altar en moltes altres en terres més agrahides. Preguem y esperem.

Les germanes terciaries de Sant Francesch, les