de la missa sobre ses cendres, posades en un receptacle canónicament sellat y col·locat sota la ara del altar, per tenirles més presents al pronunciar aquelles paraules del introit: quorum reliquiæ hic sunt. Sobre l' altar, á dreta y á esquerra del Sant Cristo, tenim dues fotografíes de quadros del seu martiri. Son inseparable company, era nostre compatrici lo P. Almató, que anomena angelical la biografía del bisbe de Centuria, que s' acaba de publicar.
Donchs, ¿per què no venen plegats á la mare pátria després de morts, los que no 's deixaren en vida? ¿Per què 'l pare torna sense 'l fill? ¿Per què Catalunya no reclama les reliquies de son ilustre mártyr, lo P. Almató, com Vizcaya les del P. Berrio Ochoa? La vinguda d' aquest y son passatge per nostra terra creyem que despertará la memoria del altre, y ses cendres adorables vindrán á honrar lo poble ditxós que 'l vegé náixer.
Gracies á Deu, estam de tornada; lo Montseny verdós ab algun floch de neu encara sobre son front s' ha deixat veure fa estona darrera 'l Mont—negre. Sota la serralada dels Tres Turons y Burriach se veuhen los pobles de la costa afilarats vora l' aygua que 'ls dóna vida. Lo Montjuich espadat nos mostra son dors de monstre marí y no trigan á ovirarse los campanars, palaus y murs de la ciutat estimada
