verts y ufanosos com la horta de Valencia. Hi verdejan los taronjers y llimoners, carregats de flors d' argent y fruytes d' or; les moreres al costat del cactus y 'l magraner que ab sa bermella flor recorda la de la rosella, la flor catalana, que m' agrada veure esbadellada assí en Orient, quan en nostre pahís encara no poncella.
A mitja tarde sortim de Jaffa, atravessant sos vergers, veritable oasis de Palestina. A 15 minuts de camí se troba una font, al nort de la qual, á dues centes passes hi há un cementiri abandonat, hont se creu que hi havía la casa de Tabitta, ressuscitada per Sant Pere. Allí s' aplega 'l poble en romiatje tots los anys, lo quart diumenge aprés de Pasqua.
Entram en la inmensa plana de Saron, celebrada en lo Cántich dels Cántichs; está estesa entre les montanyes de Judea, lo Carmel y les dunes de la platja blanquinoses y tristes. En eixa plana Samsó incendiá los blats dels Filisteus, qual pahís tenim á dreta. Eixes montanyes lo vegeren triomfant y l' endemá vergonyosament presoner en brassos de una dona enemiga de sa patria.
L'herba y lo blat verdejan bellament en tota la encontrada y entre ells groguejan los rubèlichs, flor que enjoya també los camps de la costa catalana. Alguna olivera perduda cendreja assí y allá á excepció d' algun arbre, que no conech, semblant
