es hont nasqué, he orat ab tot l' afecte de la meva ánima per Catalunya, terra estimada d' hont es patró, per mon poble, hont té una de ses poques ermites, ahont celebrí, acompanyat de mos pares y de germans, que ja no tinch en la terra, ma primera missa. Que 'l soldat gloriós de la fè toque 'l cor dels guardians del seu bressol que fan á l'ombra de la heretgia lo son de la mort.
Amoás. Restan d' aqueixa ciutat, antiga Emmaús, les ruines d' un gran temple, dedicat als set germans Macabeus, aqui hont Judas guanyá la cèlebre batalla á Georgias, general d' Antíochus.
L' ábside es rodó per dins y cayrat per fora, y compost d' enormes pedres, alguna de tres metres de llarch.
Latrun, poble vehí d' Amoás, ab qui segons Fra Lievin, formavan la ciutat de Nicòpolis, recorda ab son nom una tradició notable. La Sagrada Familia caygué en aqueix lloch en mans d' una colla de lladres. La esposa del cap-de-colla se sentí moguda á la vista del Infant Jesús y demaná á La Verge que en l'aygua hont lo banyás hi deixás banyar un fillet seu leprós. L' hi banyá y restá guarit de la lepra del cos, com més tart á una paraula de Jesús,