vivían, segons Sant Geroni, set verges, quiscuna en la seva cova. Quan se 'n moría una aparedavan sa celda, que 'ls servía de tomba, y obrían una nova cova per una altra verge.
Chosroes posá en mans d' aquestes verges la palma del martiri.
Un vol de coloms de bosch que passava per davant d' eix extrany asceteri m' ha fet recordar la blanca voladuría de ses ánimes al volar ab ses palmes y lliris al paradís.
L' amable solitari grech que viu en la cova, consagrada per Jesucrist, convertida fa molts sigles en santuari, no té altra companyía que alguna merla manyaga que hi vola desde Sant Sabas, com per donarli noves de sos companys de vida eremítica.
Jericó, la ciutat de les palmes, la que Josuè feu caure després d' haverla voltada set vegades al só de trompeta pronunciant després aquesta terrible maledicció: «Malehit sia devant del Senyor l' home que tornará bastir aquesta ciutat,» no s' ha aixecat més. No fa gayre hem trobat son cadavre, ó millor, la pols de son cadavre mal apilada al peu de la montanya de la Quarentena. Sos boscos de canya de sucre y de palmeres, sos balsamers, y sa Rosa per les divines lletres celebrada, s' han assecat, y aquells antichs jardins s' han tornat un desert, bé que no tan complet com lo restant de Palestina, per estar entre 'l Jordá y la Font d' Eliseu.
La Jericó d' ara está á dues hores de la primera y no la retira en res. Més que una vila es un clap de cabanyes de rochs y fanch, hont viuhen trescents
