y formavan com una montanya desde la vall de Adom fins á Sorthan.
En aquest mateix lloch Elías, debent passar á l' altra banda del Jordá hont anava á ser enarborat en un carro de foch, ferí l' aygua ab son mantell y la atravessá á peu aixut en companyía d' Eliseu. Lo Profeta, al desaparèixer, deixá caure son mantell. Eliseu l' aplegá, y de retorn al Jordá ferí ab ell les aygues del riu, com havia vist ferho á Elías; mes elles no 's dividiren. Llavors Eliseu digué: «¿Donchs hont es ara lo Deu d' Elíes?» Y ferint segona vegaga les aygues l' obehiren y li obriren passatge.
David, perseguit pers Absalon, atravessá 'l Jordá acompanyat de sos fidels servidors.
Naaman, capitá de la armada Siria, estant cobert de lepra, vingué, per orde d' Eliseu, á banyarse en lo Jordá y guarí. Lo mateix Profeta feu pujar á la cara de les aygues del riu un tascó de ferro que un noy, tot aterrant un arbre, hi havía deixat caure.
Una tradició no interrompuda designa aquest lloch com lo lloch en que Sant Joan predicá la penitencia y batejá á Nostre Senyor Jesucrist.
Aquí, lo día 15, á la sortida del sol tinguí la ditxa de celebrar la santa Missa conmemorativa d' aquest passatge ab lo Evangeli de Sant Joan: Vidit Jeannes Jesum venientem ad se, et ait: Ecce Agnus Dei, ecce qui tollit peccatum mundi.
La impressió que fan los grans mots del Evangeli en lo lloch de la mateixa escena, es superior á tota ponderació. Cent vegades he dit en mon viatje lo que dich ara mirantme en les aygues del riu
