una sargantana en l' escorsa d' una sarment. Lo tronch, que no es pas gayre alt, se esbadía en tres branques que s' aixecan quiscuna com un arbre gegantí; mes una d' elles es ja morta y la fullosa capsada, digna corona de la vall, comensa d' escantellarse. Son altíssim cimeral s' asseca, y sens ésser profeta se pot assegurar que l' únich gegant que resta dels temps de Enach, no trigará á caure. Ses aglans son diferentes de les d' Europa. Sa clofolla es més grossa y son fruyt petit y més de mal traure. Una noyeta mahometana me 'n ha vingut á oferir una, demanantme bakchiche, y jo á més li he fet present d' una medalleta de la Verge que ha ensenyada á son pare, qui coneixentla ha dit Mirjam,
Hortus conclusus.—Tornant desde la vall de Ebron á Betlehem, com si diguessem desde la tomba d' Abraham al bressol de Jesús, passám á saludar en Ras el Ain (Fons Signatus) l' imatge de Salomó, grahó digne de la escalada de la historia divina. Es de quize escalons la que baixa á la Font Sagellada encara avuy ab dues pedres que aixecan per entrar. Ses aygues son abundoses y dolcíssimes, y á mi me les feya encara més dolses lo vers del Cántich dels Cántichs, que assaboría ab elles: Hortus conclusus soror mea sponsa, hortus conclusus, fons signatus. Per férsela seva y protegirla, los creuhats aixecaren en sa vora un enorme castell y hospici, coronat d' enmarletades muralles, que s' esllavissan.
Sota aqueix hospici, en la vall, cavats en la roca viva y rodejats de paret se veuhen los Estanys ó
