lo Cos santíssim de Jesucrist, dins una preciosa urneta de plata. Avuy es lo día de la institució del Santíssim Sagrament, y aqueixa fou precedida del Lavatori. Lo Patriarca, á exemple de Jesús, se cenyeix la toballola y renta y besa 'ls peus á dotze sacerdots pelegrins, á qui fa present d'un recort de Terra Santa.
L' efecte de les Lamentacions de Jeremías en lo lloch hont foren escrites, es indescriptible:
Quomodo sedet sola civitas plena populo: facta est quasi vidua domina gentium: princeps provinciarum facta est sub tributo.
Plorans ploravit in nocte, et lacrima ejus in maxillis ejus: non est qui consoletur com ex omnibus charis ejus: omnes amici ejus spreverunt eam, et facti sunt ei inimici.
«¡Còm s' ha quedada solitaria la ciutat un día tant populosa! La reyna de les nacions s' ha quedat viuda: la soberana de les provincies es ara tributaria.
Plora sens conhort tota la nit, y ses llágrimes baixan de fil á fil per ses galtes: entre tots sos amants no hi há qui la aconhorte: tots sos amichs la han menyspreada y s' han tornat enemichs seus.»
Via Sion lugent, ea quod non sint qui veniant ad solemnitatem: omnes portæ ejus destructa: sacerdotes ejus gementes: virgines ejus squalidae, et ipsa oppressa amatirudine.
«Ploran los camins de Sion: perque no hi ha qui vinga á la solemnitat: destruhides estan ses portes: sos sacerdots gemegant: descolorides ses verges y ella presa d' amargor.»
