Ain-Beit-Hoülmeh, que dona son fil d'aygua al torrent del Terebinte. Nosaltres no tinguerem la fortuna de trobarhi á Jesucrist, sinó una rua de noys del poble vehí que 'ns seguí amorosament demanantnos bakchiches, y veyent que no 'ls en donavam tants com ells ne volían, deixant de tractarnos á la bona, nos enviaren un raig de pedres, acompanyades ab vocables sechs y guturals, que per sòrt no enteníam, mes que debían valer quiscun per dues ò tres pedres. Jo, francament, ho prenguí per joguina ò entremaliadura d' infants, més que per odi. Hi há més odi en la mirada temorenca é hipòcrita, mes quimeruda, dels juheus que en los colps de pedra déls noyets mahometans.
Ab quín gust caminavam, retrayent la conversa de Cleofás y son company y la que tingueren ab son diví Mestre, disfressat de pelegrí en aquell camí que s' anomena encara Camí dels deixebles: «¿Què es això de que parlau tot caminant y còm estau tan tristos? Respongué Cleofás: ¿Vos sou tan extranger en Jerusalem que no sapiáu res de lo que ha succehit aqueixos díes? ¿Què? preguntá Ell. ¿Què? repongueren, de Jesús de Nazareth, que ha sigut un profeta poderós en paraules y obres devant de Deu y 'l poble. Y com los summos sacerdots y 'ls prínceps l' han comdempnat á mort y l' han crucificat. Nosaltres prou esperavam que rescataría á Israel. No obstant, aprés tot això, ja fa tres díes que eixes coses son passades. Es veritat que algunes dones dels que estavan ab nosaltres nos han espantat, puix havent anat abans del día al sepulcre, y no havent trobat
