son cos, vingueren contantnos que hi han vist ángels que diuhen que Ell es vivent. Y alguns dels nostres havent anat al monument, han trobat les coses com elles digueren, mes á Ell no l' han pas trobat. Llavors Ell los digué: ¡Oh insensats y tardans de cor per creure tot lo que 'ls profetes han dit! ¿No calía que Cristo sufrís tot això per entrar en sa Gloria? Y comensant per Moysès y tots los profetes, los explicava totes les Escriptures que 's referían á ell. Y s' acostaren al castell ahont anavan y Ell semblava voler anar més lluny. Y ells l' obligaren á aturarse, dihent, quedauvos ab nosaltres, puix se fa vespre, advesperascit.»
També á nosaltres se 'ns fa vespre retrayent aquesta conversa divina, en lo mateix camí hont se tingué, vora aqueixos mateixos camps y penyals que la escoltavan. Fins les flors semblan les mateixes; los gallarets vermellejan entre 'ls blats, les xicoyres groguejan en los ombríus; los aucellets cantan en les oliveres la mateixa cansó, donantnos la bona nit que donarían á Jesucrist y á sos deixebles al sentirlos passar. ¿Quí sab si aqueixes vores de camp, aqueixos márgens del camí rosaren sa aèrea túnica; quí sab si aqueixos mateixos còdols besaren aquells peus sagrats á qui ja no podían fer mal?
Avuy, desde les quatre fins á les vuyt, se celebraren misses en la devotíssima esglesia d' Emmaús; aprés, per la veu clara y ben entonada del P. Lector, de Sant Salvador, sentírem cantar l' hermosíssim Evangeli del día, podentlo sentir aquells convents y
