La Cova de Sant Joan en lo Desert.—Es una hora lluny. Es de uns 5 metres de fondaria, 3 de amplaria y 2 d' altura. Sobre un penyal que anomenan lo Llit del Precursor, hi há un altaret senzill, sostingut per dues columnetes. Té una finestra á la dreta reixada com lo portal d' entrada. Dels penyals de sobre la Cova, clapejats de morellas, surt una abundosa y remorosa font, que atura ses aygues devant d' ella en un safareig mitjanser y aprés baixa á regar una escalade de feixes plenes d' arbres y flors. Entre eixes hi veig la simpática rosella, la margaridoya, lo clavell de pastor, la floravía espinosa, la farigola, l' absinti, la salvia, l' hisop, violers, estepa, trèbol, argelaga florida y rosers de bosch; entre 'ls arbres, la olivera, arbre dominant en eixos vessants, lo baladre, llimoners, magraners, pereres, terebintes y garrofers, que 'ls alemanys anomenan arbre del pa de Sant Joan.
Ací passá 'l Baptista la primera part de sa vida; santa Elisabeth, que té 'l sepulcre part d' amunt, l' hi amagá en temps de Herodes; l' infant se trobá á plaher en la soletat, ahont segons Origenes, «l' ayre es més pur, lo cel més obert y Deu més aprop,» y s'hi quedá fins que arribá la seva hora. Llavors la veu del desert fou sentide vora 'l Jordá y en les ciutats de Judea, y feu tremolar al mateix Herodes en son trono. Segons una tradició, los tres Reys tornant de Betlheem passaren una nit en esta Cova, y segons altra, Joan vegé desde ella passar allá baix, al peu de la montanya en la vall de Terebinte, al bon Jesús venint d' Egipte, y li ensenyá desde un penyal una creu de canya.
