Viena, etc., per una que afalague dolsament lo cor dels nostres avuy desconsolats obrers, y diga tan sols «Productes Catalans.» Ergull y ben llegítim, ha d' esser la protecció als nostres industrials, puig que, á la fi, quan no son pares, marits ó parents, son germans nostres, per esser tots fills d' eixa fértil y amorosa mare, á la que debem lo pá que 'ns alimenta, l' aygua que nostra set apaga y fins las dolsas ratxas del ayre que respirem!!..
¿Y si en lo terreno purament material, pot reportar tan profitosos resultats la cooperació de la dona, quan no será sa benfactora influencia (tan sols baix lo punt de vista del sentiment) en l' encisador cel de la literatura catalana, ahont hi escampan ja sos raigs consoladors astres tan resplandeixents com la primera de las nostras poetisas la eminent Josepha Massanés, la inspirada Victoria Penya y las distingidas María de Bell-lloch, Agna de Valldaura, Emilia Palau y tantas altres que fora llarch enumerar?
Com nos diuhen los llibres sants, al crear Deu á la dona, no la formá com á l' home de tosca argila sino de la materia ja ennoblida y purificada de Adam; y no de qualsevolla de las diferents parts que constituheixen lo cós humá; sinó de una inmediata al cor, junt al santuari habitat per tot lo que l' home més estima y ahont s' elabora lo sagrat foch al calor del qual brollan y prenen forsa los fets més nobles y generosos de la vida humana.
Creada així la dona, clar se manifesta que 'l Sobirá Autor del univers volgué enriquirla ab un manantial de sentiment, que ha embellit ab son puríssim doll las generacions de tots los segles, deixantlo marcat ab sublimes epopeyas, que servan entre llurs fullas los anals de totas las épocas y nacions.
En l' esplendent aurora del Cristianisme, María apurant en lo cim del Gólgotha la copa de tots los dolors, per ferse l' amorosa mare del llinatje humá; en l' historia antigua, Judit salvant al poble d' Israel amenassat per la host desenfrenada de Nabucodonossor, en la nostra historia política contemporánea, Mariana de Pineda per-
Pàgina:Discurs de Dolors Monserdá de Maciá llegit en lo saló de Cent de la casa consistorial, am motiu de la repartició de premis en lo IV certamen literari del Col.legi Mercantil (1879).djvu/12
Aquesta pàgina ha estat validada.
— 10 —
