Pàgina:Discurs llegit en la festa de repartició de premis del Centro Catalanesch.djvu/7

 Srs.


 Aixís com lo novell soldat al sentir per volta primera lo chiulet de las balas en un camp de batalla, se trova com assurat y confós sense sapiguer quin partit péndrer pera sortirne en bè y ab honra pera lo seu nóm de la mateixa: aixís jo en aquest instant me trovo indecís é irresolut, puix per primera vegada me cab la inmerescuda honra y difícil comanda de dirigir la paraula en públich, indecissió é irresolució que s' converteixen en temor al considerar que no dech tant agradar á vosaltres que m' escoltáu y umplir las esperanças que l' Centre Catalanesch Recretiu va concébrer al conferirme aquest setial ab sa benavolensa, com deixar en bon lloch lo meu nòm, que per migrat que sia, m' interessa que vos sigui grat; y tot aixó ho dech fer de manera que ni á vosaltres vos sápiga grèu l' haver perdut un temps preciós (ja que es preciós per serne temps) escoltantme; ni l' Centre quedi chasquejat veyent fallits los seus desitjos, ni m' pugui jo dirigir cárrechs per haver, sense tindrer en compte ma flaquesa, acceptat lo cárrech aquest que á molts d' altres escauria perfectament y á tots millor que á mí.