Pàgina:Discurs llegit en la festa de repartició de premis del Centro Catalanesch.djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

lla com sublim, fòu creada la llum, la cosa mes important, tal volta, de la Creació, després de l' Home.
 Y encara mes; com si lo mateix Dèu volgués demostrar al mòn la inmensitat de sa Omnipotencia, se val dels medis mes sensills y fins á vegadas mes inapreciables per llur petitesa, pera capgirar las cosas existents y senyalar novas vías al progrés y al avansament de la Humanitat.
 La Historia en sas páginas d' or ho tè escrit: llegimlas, donchs, encara que sigui de correguda, y veurém com los segles per sa llengua nos ho dihuen.
 En efecte: ¿que vos diu aquesta? —Remontantnos á la mes vella antiguetat, trovém ja que per la curiositat tafanera, mes que per lo desitg de sapiguer, de la hermosa Eva, lo temps ha sigut y es lo inexorable rellotje que ha anat contant los segons que passan; que per tal motiu, tan sensill en apariencia, perdéren los nostres primers pares lo Paradís, niu de la ditxa que inútilment desd' allavoras aném cercant los mortals, pera fernos ménos amarga la font d' ahont brollan totas las nostras desventuras.
 Trovarém després que la astúcia d' una mare fòu causa de que s' salvàs Moisés, l' amich de Dèu, de las ayguas del Nilo; que la resposta de Temístocles, lliurás á la Grecia dels seus enemichs capdals; que la Monarquía dels Tarquinos caigués á Roma per la deshonra de Lucrécia; que per l' encegament d' Antoni envers la Vénus del Egipte, restás Octavi l' únich Senyor del mòn; que per trenta miserables monedas de plata, la Humanitat consentís la mes infame de las traicions y lo mes sublím dels sacrificis. En temps posteriors, lo desprendiment de una Reyna feya possible que Colon descubrís un mòn nóu, perdut en las inmensitats del mar: als tochs d' un destrempat timbal queyan per primera volta feridas en las Termópilas de la nostra pátria las jamay retudas áligas del Capitá del segle; y Napoleon mateix pagava lo despreci que fèu del vapor qu' un dia li oferiren, veyentlo utilisat per los inglesos méntres lo portavan desterrat á Santa Elena, aqueix granet de sòrra qu' escupí l' Occeá pera que hi tingués sa tomba.