Pàgina:Discurs que pera donar comensament á las academias literarias tingudas en la Font del Desmay per lo cercle de joves vigatans.djvu/9

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

serhi bressats per mans d' ángels, que tals son encara, gracias á Deu, y aixó ho podem dir ben alt en nostre segle, tals son encara las mares de Montanya: lo que fa que las fillas ho sigan tambe d' ánima, com ja 'n sòn de cos; pera veurer y parlar ab aqueixas tots los dias, somiarhi totas las nits; y algun ditxós d' ell! pera morir entre sos brassos tal vegada. Veureu lo vell Monseny que mítj amagant sa blanca tesla entre las bromas com lo gegant de la faula, apar que serva 'l cel demunt de sas amplas espatllas. Veureu l' aspre Puigmal encara mès acimat, los turons de Bellmunt, de Gurb y 'ls de Cabrera. Y no seran pas tot tristos los recorts qu' us farán venir. No, no! queus dirán que après que cent generacions d' héroes catalans que 's bellugaren y moriren ab glòria á sos peus, de molts segles avans que 'l gran Olger fés sentir en sas sotaladas los crits de llibertat als nou varons de la fama á fins que l' héroe montanyés de l' any vuit li torná á fér sentir, encara no s' ha refredat gens, encara bull com may la sanch catalana en parlant de llibertat y pàtria.
 ¡Sí: ab lo mateix dalé ab que cercaren los varons de la fama l' ombra de la bandera del primer, nostres avis ab lo trabuch al coll, s' aplegareu sota la d' en Manso, y adés ab lo mateix coratge y ardiment seguiren al compte de Reus als camps de l' Africa los minyons de la barretina bermella, com era lo mateix lo llengatge ab que 'ls atiava á la lluyta y la sanch que cercolava per sas venas.
 Vos dirán que la nació catalana tè las arrels tant fondas com ellas en la terra, que viu ab la seva vida, y que com ellas si ha de morir un dia no morirá sino ab lo mòn.
 Tot assó us dirán, y cosas millors encara á la primera pregunta que 'ls fem desde assí los munts y las singleras de nostra terra.