Pàgina:Discursos a la Comissió Catalana (1885).djvu/10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.

— viii —

pia; aixís tambe 'l Rey, pera realisar los alts destins á que la Providencia sens dubte 'l té cridat, trobará en aquestas forsas sólidas y permanents de cada provincia un apoyo més fort y més segur que 'l que puguin oferirli 'ls partits polítichs, inconstants como lo vent, bellugadissos com los onas, y com ellas també de curta y efímera existencia.

 Y are, senyors, brindo per S. M. lo Rey don Alfons, estimantli y agrahintli, com á fill de Catalunya, la consoladora promesa d' ampararla y protegirla.
 Brindo per nostra amada Catalunya desitjantli un pervenir gloriós, y
 Brindo per la germanó y prosperitat de totas las regions españolas.


Discurs de D. Valentí Almirall.

 Senyors y estimats compatricis: A la vostra clara inteligencia no s' amagará, que una manifestació com la que estém fent, que comensá petita y ha anat creixent de tal manera, que gracias á una pila de circunstancias afortunadas pot fins marcar una fita en la nostra historia, posava á la Comissió organisadora en lo deber de regular la expansió que sol haverhi al final de tot dinar, á fi de que no resulti més de lo que deu resultar y la cosa acabi tan felisment com ha comensat.
 Avuy, senyors, nos trobém dintre d' aquest saló, pero las nostras paraulas probablement no quedarán tancadas en lo reduhit espay de sas parets. Lo que direm aquí ressonará