Pàgina:Discursos a la Comissió Catalana (1885).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
— x —

pot ser á tota Espanya, y fins tal vegada arribi á sortir de sas fronteras; puig que la modesta reunió de la Llotja ha cridat tant la atenció, que després d' esbarar á tots los polítichs de la cort, ha sigut comentada per tota la nació, y no sería estrany que en altras se 'n ocupessin també, veyent en las nostras ideas regionalistas una manifestació nova de la opinió pública en la nostra terra.

 Aixís es, que han sigut designadas per los organisadors pera fer us de la paraula sols tres personas: lo mult digne president, que acabeu de sentir; lo que en aquest moment vos parla, com ponent-redactor de la Memoria presentada al Rey, y mon amich lo senyor Maspons, que va presidir la Comissió que pujá las gradas del Palau de Madrid pera fer entrega de dit document.
 Després d' aquestas indicacions, que debia fer pera satisfacció de tots los reunits, comenso dihent que 'm alegro moltissim del brindis de mon digne predecessor en l' us de la paraula. M' alegro de que 'l senyor Güell hagi brindat pel Rey don Alfons. ¿Sabéu per qué? Perquè 'm permet á mi y á molts altres que com jo pensan y que están presents, fer un acte de la propaganda més eficás, de la que més nos convé á la nostra terra; de la propaganda del exemple. Lo acte d' avuy es una demostració innegable de la tolerancia mútua que 'ns dispensém los que volém la regeneració de Catalunya.
 Perqué, senyors, jo que no amago may las mevas ideas, no tinch d' amagarlas avuy, y si entre 'ls catalanistas n' hi ha que son partidaris convensuts del sistema de gobern que don Alfons simbolisa, altres ho som d' un sistema oposat.