Pàgina:Discursos a la Comissió Catalana (1885).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
— xiv —

que debian ser los nostres amichs ó no 'ns defensavan, ó nos parlavan ab salvetats y reticencias, ó 'ns deyan clarament que anavam á pregonar ideas que son contra las corrents que dominan. En tot Madrit y entre tots los que están en joch, sols sentírem una veu que s' posés decididament al costat de la nostra, y aquesta veu, no vull amagarho, senyors, fou la veu que jo menos m' esperava; la veu que va ressonar desde 'l punt mes elevat del palau Regi.

 Donchs bé, senyors: jo, republicá convensut; jo, que havent visitat la major part del palaus d' Europa, en cap d' ells he experimentat mes que una impressió estranya de fredor trista; jo que, en cambi, al passar lo clos que tanca l' arbre de Guernica, vaig sentirme ab calor, y sols m' he trobat completament home lliure al assentarme en una festa suissa á la meteixa taula á que s' asseya lo president de la Confederació, dinant al meteix preu á que tots dinavam, y trobantse respectat per tothom, gracias á la meteixa ausencia de tot signe exterior d' autoritat; jo que sols habia sentit igual satisfacció íntima y pura al assistir en aquella nació al clós rústech de pedra en que 'ls ciutadans dels petits Cantons s' aplegan cada any pera donarse magistrats y lleys, jo senyors, vos suplico un aplauso á la única veu que en aquells moments va ressonar en favor de Catalunya.
 He acabat la primera part. Vaig á dir quatre paraulas sobre 'l segon objecte que m' ha impulsat á aixecarme.
 Con vos deya avans, l' acte que s' ha realisat ha adquirit molta més importancia de la que podiam preveure. A nosaltres nos ha tocat fer lo primer pás en lo nou camí que