Pàgina:Discursos a la Comissió Catalana (1885).djvu/20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
— xviii —

fins los que desitjan las formas de gobern mes oposadas.

 Lo que interessa ara, senyors, es estudiarnos, saber lo que podém, y si trobém que avuy podém poch y valém poch, comensém per fer esforsos pera millorar y posarnos en condició de influhir en la marxa general de la cosa pública.
 Termino brindant; y el meu brindis se reduhirá á desitjar que 'l primer acte de catalanisme que hem realisat en lo terreno polítich-social, tinga consecuencias, y que aquestas siguin la regeneració de Catalunya en particular y en general d' Espanya, ó sia de totas las regions que la forman.


Discurs de D. Mariá Maspons y Labrós:

 Senyors: Parlo en nom de la comissió, que no per modestia sino per veritat he dit altra volta que presidí inmerescudament, y encara que al parlar en nom d' ella tothom creurá, y creurá bé, que mon deber es lo de donar las gracias á tots los aquí reunits per lo favor y obsequi que á la comissió dispensau, jo dech cumplirne avans un altre, y es donar las gracias al Rey per la benévola y simpática acullida que nos dispensá al presentarnos davant d' ell en nom de Catalunya, sí bé en interés de totas las Provincias ó regions de Espanya. Fou tan simpática y benévola la acullida que 'l Rey nos doná, que vosaltres seríau los primers en creure que he faltat, si avans de tot y ab intent d' agrahirli de la manera mes entusiasta y expresiva, no m' ocupés d' ella.