pera ningú que pensi sériament, vos diré una de las cosas que'ns passá. Formavan, com tots sabeu, part de la comissió Mossen Jacinto Verdaguer, que es sens dubte un dels primers poetas de la Europa moderna, y altres tres poetas de primer ordre, y ademés algún altre literat á qui sos merits han obert las portas de las Academias. ¿Quina rebuda tingueren? Duas ó tres visitas (tal vegada no tantas) d' altres tants literats de Madrid. Donchs be: jo he vist venir á Barcelona molts literats del centre de la nació, y no tots de merit tan sobressortint com los que formavan part de la comissió catalana; jo desde en Núnez de Arce y en Zorrilla fins á l' Echegaray he vist venir á Barcelona un número inmens de homes de lletras de Madrid, y á tots ells he vist rébrels ab carinyo y entussiasme per los poetas y literats de Catalunya; á tots ells he vist prodigárloshi obsequis que demostravan que aquí sabía estimarse son talent; á tots he vist demostrarlos que 'ls poetas y literats de Catalunya estimavan y consideravan com á germans als literats de Castella. Aquestos fets ningú los negará. Donchs be, la conducta dels literats catalans en vers los de Madrid no fou corresposta.
Y es aixó tant més trist, quan tothom recorda la rebuda calurosa y entussiasta que 'ls literats parisenchs dispensaren á En Mistral, quan aqueix gran poeta provensal fa un any visitá París. ¡Ah, quina diferencia tan vergonyosa pera Madrid y sos literats!
De la rebuda que 'ns feren los partits polítichs, casi no dech parlarne. Hem anat á combatrels, y no trobo estrany que 'ns rebessin com á enemichs. Ells volen portar á Ma-
