Laferrier, Maccarell, etc. Los partits conservadors espanyols venen preferint las teorias d' aqueixos homes, per altra part ilustres, á la tradició y al exámen y estudi dels elements que verdaderament constituheixen la vida dels nostres pobles.
Y perqué nosaltres hem anat á Madrid á proclamar aqueixos principis, se 'ns ha dit separatistas, cantonalistas y enemichs de la unitat de la patria. No es lloch aquest de portar discussió científica sobre nostras teorias y las teorias dels que 'ns combaten; basti dir que tots los que hem intervingut en la redacció y portament de la Memoria estém disposats á discutirla y sostenirla.
¡La unitat de la patria! Nosaltres som los partidaris d' aqueixa unitat; los centralistas madrilenyos son sos enemichs. Y sinó aquí va la proba.
En públich, en un certamen literari de ma estimada vila de Granollers, y en privat moltas vegadas, he dit ja lo que vaig á dir: perdoneumhe la repetició 'ls que d' aixó m' heu sentit parlar.
Ahont quedá verament rompuda la unitat de la patria espanyola fou en la desgraciada batalla del Guadalete. Comensá la reconquista, la patria quedá fraccionada, pero instintivament tots los Estats bregaren pera formar una sola nació que comprengués desde 'ls Pirineus al estret de Gibraltar, y desde l' Atlántich fins al Mediterrá. Aquesta y no altra degué ser la aspiració nacional; la verdadera unitat de la patria. Per excessos centralistas que ara no vull recordar, aquesta unitat avuy no existeix, tota vegada que Portugal [...]
