a París, havent acabat ja la carrera a bots y empentes, m'en vaig anar a Marsella. Un amich del meu oncle qu'era administrador dels vapors trasatlàntichs, me va fe da un passatje gratis per Méxich, con tal de que fes de practicant y ajudant del metje de bordo, y aixís vaig arribà a Vera Cruz. De llibre no m'en vaig pas endú cap, sols l'estutx de cirurjía. Al arrivà a Vera Cruz me vaig posar a arrancà caixals y a fer de dentista per aquells sitis ahont sols hi havían indios. Una vegada per poch qu'em pelan.
¿Y això?
Res! qu'encontes de arrencarli un caixal a un d'aquells murenus, per poch que li arrenco mitja barra. Després fugint vaig arrivà a San Francisco. A California feya de metje dels minaires, y per fi, després de mil peripecies vaig arribà aquí. Y ara t'explicaré el meu secret. Es molt sencill. Aixís com tú t'has passat el temps estudiant l'home sa y l'home malalt, y la manera de curarlo. Jo, anant pel mon, he estudiat l'home bestia y l'home ignorant, y la manera d'explotarlo. Numerus stultorum infinitus est diu l'Evangeli.
No, l'Evangeli!
Donchs, qualsevol altre llibrot antich: El mon està ple de bestiesa. Mira, August! pels altres, un no es pas lo que es, sino lo que sembla. La questió es passar per sabi, no pas serho. Massa feyna; y després tens anemies cerebrals y neurastenies; y may tens un quarto. Nada
