Be, dígali qu'ara estich consultant ab un sabi doctó de París, y que desseguida jo meteix el faré passà... ¡Ah! despedeix als demés clients y també díguelshi qu'es la consulta ab aquet sabi professor que m'impideix rébrels. Y fins demà. (El criat tanca la mampara de la porta y el Doctor Stumper, díu a l'August.) Ja ho veus; hasta ni'm deixan tranquil per parlar ab tú. Be, ab tú, ja tindrem temps d'enrahonà llargament després, ara déixam visità a n'aquet ximple de tusinaire, y veuràs com jo'ls arreglo. Es un bestia que sempre's pensa està malalt, y es que s'atipa massa, y pipa fort.
¿Si vols que jo surti?
No, home no, al contrari, vull que hu veigis... pero que no t'escapi pas el riure, que'm comprometaríes. Tú no diguis res, observa y calla; y després... ja'ns en riurem tots dos. Ja veuràs. (S'alsa, se dirigeix a la mampara de la porta y diu): ¡Mister Krokhin! Ja pot entrar. (Entra un tipo raro, gras, ulls verts, ab el pel roig y el nas y les galtes totes vermelles, durà pantalons ratllats que li arribin fins a mitx pit, amb elàstichs, anirà amb camisa de coló, sense armilla, y sabates grosses) ¡Sentis! (S 'asseu.) Y donchs qué hi ha de nou?
Ay doctó! Ja fa un quan temps que crech que tinch un'altra malaltía.
Espliquis. Precisament aquet senyor (senyala l'August) es el primer sabi de la Facultat de Medecina de
