¡Ay! (deixant anà el cordó.)
No s'espanti home. Serenitat en el perill!, qu'ara veurem si això te cura. (Agafa una ampolla, ompla una copeta de líquit, hi tira tres gotes d'un petit frasco y li dona a beure.) ¡Tingui! ¡Begui! (En Krokhin beu.) ¿Qué tal? ¿No se sent un xich més aconsolat?
Me sembla que sí...
Torni a pendre ara el seu cordó y tornaré a da la corrent. (En Krokhin pren la maneta del cordó altra volta. L'agulla pausadament va alsantse y luego s'inclina del costat d'en Krokhin.) ¿Veu? ¡Magnífich! Lo de vosté te cura... Si senyó, te cura!
¡Ay! ¡gracies! Ja respiro.
Pero ha de ser una cura lenta y continuada que l'agulla s'ha anat movent a poch a poch. Miri, cada tres hores (dantli un potet d'anissos) pendrà tres d'aquets globulillos, y vindrà a veurem cada tres díes, y el tractament ha de durà trenta tres setmanes... Ah! pero l'ha d'ajudà ab un régimen higiénich tal com vaig a prescríureli. De primer res de tusinu, ni de bou, ni de moltó... Mengi vegetals, y ous, sense cap mena d'especies, y un xich de peix bullit, y poca cosa més... Escarola o ensiam y fruites; y per beurer, llet o aigues minerals alcalines; res de picant y prou! No es pas mortal lo de
