— 8 —
ESCENA III
Pau i Pere d'Amigó
(Truquen a la porta principal i compareix Pere d'Amigó (pare.)
pau
|
(En obrint la porta:) A qui demana?
|
d'amigó
|
¿El senyor Banquer?
|
pau
|
Qui li diré qui el demana?
|
pau
|
Segui, si és servit... (Li presenta una cadira.)
|
d'amigó
|
Gràcies. (S'assenta.) Si em vol fer el favor dígui-li que porto un xiquet de pressa.
|
pau
|
Se li ofereix res més?
|
pau
|
Vaig a avisar-lo. (Se'n va per la porta lateral.)
|
ESCENA IV
Pere d'Amigó
(Molta pausa. Assentat, diu amb sentiment:)
d'amigo
|
Oh! què trista és la meva situació... Jamai m'hi havia trobat. Dolents foren els anys passats... els gastos sempre en augment, i les cullites sempre minvant... Oh Pere, Pere, pobre fill meu! Déu vol probar-te amb els treballs i tribulació. Tanta pau qui hi havia a casa! tanta sort i felicitat! Déu se n'emportà l'esposa: treballadora, cariciosa i com cap altra virtuosa. La vinguda de Justet al món, li costà la vida... Quina desgràcia!, quina pèrdua pel meu fill, pel meu nét i per la família tota! De la seva mort ençà sembla que caiguin
|