Vés al contingut

Pàgina:Efraïm (1928).pdf/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 8 —


ESCENA III
Pau i Pere d'Amigó
(Truquen a la porta principal i compareix Pere d'Amigó (pare.)
pau (En obrint la porta:) A qui demana?
d'amigó ¿El senyor Banquer?
pau Entri.
d'amigó Grans mercès.
pau Qui li diré qui el demana?
d'amigó Peré d'Amigó.
pau Segui, si és servit... (Li presenta una cadira.)
d'amigó Gràcies. (S'assenta.) Si em vol fer el favor dígui-li que porto un xiquet de pressa.
pau Se li ofereix res més?
d'amigó Res més.
pau Vaig a avisar-lo. (Se'n va per la porta lateral.)
d'amigó Gràcies.


ESCENA IV
Pere d'Amigó
(Molta pausa. Assentat, diu amb sentiment:)
d'amigo Oh! què trista és la meva situació... Jamai m'hi havia trobat. Dolents foren els anys passats... els gastos sempre en augment, i les cullites sempre minvant... Oh Pere, Pere, pobre fill meu! Déu vol probar-te amb els treballs i tribulació. Tanta pau qui hi havia a casa! tanta sort i felicitat! Déu se n'emportà l'esposa: treballadora, cariciosa i com cap altra virtuosa. La vinguda de Justet al món, li costà la vida... Quina desgràcia!, quina pèrdua pel meu fill, pel meu nét i per la família tota! De la seva mort ençà sembla que caiguin