— 26 —
| fidel
|
Mai m'he sapigut explicar com és que en Pere, el seu fill, perdés totes les finques...
|
| blai
|
Quins dubtes, batua!
|
| fidel
|
Com ho expliques tu? A veure.
|
| blai
|
Home, perquè el seu pare ho havia vengut tot al jueu.
|
| blai
|
Que ets pessat! Per això el mataren, home, per robar-li el diner de la venda.
|
| fidel
|
¿I com es va sapiguer que ho havia vengut?
|
| blai
|
No veus que li trobaren a la butxaca l'escriptura firmada per ell mateix.
|
| fidel
|
Es ben estrany ¿oi? que es vengués tot el que tenia...
|
| blai
|
Això és l'estrany... Potser tenia molts deutes, qui sap!..
|
| fidel
|
I tanta gent que agafaren!
|
| blai
|
Però, tots innocents...; la justícia i els diners lliguen molt bé... i més quan no hi ha consciència, Fidel.
|
| fidel
|
I qui té les finques d'Amigó, suara?
|
| fidel
|
Quin amo? Anem a dir.
|
| blai
|
El Jueu, home, el Jueu.
|
| fidel
|
Aquell lladregot? I viu allí?
|
| fidel
|
Vaja, no n'hí ha un pam de net. (Torna a beure.) Rentem-hi la gorja.
|
| blai
|
Ull viu amb aquest vi.
|
| fidel
|
Veus que fins a ciutat encar em manca un tros de camí... Em sembla que ve algú. (Es senten passos.)
|
| blai
|
Ai gràcies a Déu qui hi ha qui saluda el ram de pi!
|
(Entra Pau amb un bastó a la mà.)
