— 28 —
blai
|
Que hi estaràs molt temps?
|
pau
|
Segons... Si trobo un recader per a ciutat, aviat hauré enllestit.
|
blai
|
Mira, aquest ho és. (Senyalant a Fidel.)
|
pau
|
No és pas cosa que us hagi de molestar molt.
|
pau
|
Teniu: no és més que aquesta carta. (Se la treu.)
|
pau
|
Sabeu el punt de l'adrès?
|
blai
|
¿Qui? Aquest? ¡Què no sabrà ell?
|
fidel
|
Conec la ciutat pam a pam.
|
pau
|
Teniu, (li dóna unes monedes) pel treball.
|
fidel
|
Deixeu-ho estar, no val la pena...
|
(Insistint Pau, les accepta.)
fidel
|
Mercès, home, mercès. (Mirant-se-les diu apart:) Déu n'hi do!.. tots paguessin així...
|
pau
|
Sabeu el Cortel dels Infants?
|
pau
|
Va adressada al Capità.
|
pau
|
Aquest és l'adrès. (Fidel i Blai es miren sorpresos.)
|
fidel
|
(Dissimulant:) Prou, prou, ja li passaré...
|
pau
|
Gràcies. Molts passos m'estalviareu.
|
fidel
|
Hom n'ha de fer molts per a guanyar-se les tristes mossades...
|
blai
|
Tots hem de treballar, home.
|
pau
|
Cadascú a la seva faisó.
|
fidel
|
Jo no puc pas parar mai.
|
pau
|
Jo em queixo de que la meva tasca és massa quieta... ¡sempre tancat!
|
blai
|
Mal em va, quan jo m'he d'estar massa quiet. ¿Sentiu? Venen cavalls. (Es senten petjades de cavalls pel camí.)
|