| pere
|
centa. Jo solament resto de la casa pairal d'Amigó, i em demanen per una criminal artimanya... ¡Covards! Però, ¡ira de Déu! no els ha de valdre ni la malícia ni la fera astúcia. El pes feixuc del seu crim els empeny a treure del món les víctimes de llurs malifetes, ombres terribles que els fan remembrança de llur llatrocini i vil assassinat... Cobejen fruir tranquils dels bens llevats al proïsme amb la punta del punyal. Però, per Déu jo juro que es cumplirà la justícia amb tota la mesura. La meva vida en les mans de Déu està... Tu ja saps, Ramon, quant fel amarg i fort vi agre he begut en el temps, per mi llarguíssim de la meva passió, i el càlzer tristíssim que d'ençà de la mort del meu pare estimat sempre m'ha estat preparat...
Més la vida de Justet, del meu fillet adorat, és tan preuada per a mi, de tanta vàlua, que mil vides que jo tingués donaria, tota la sang de les meves venes, gota per gota, per a salvar-la i sostenir-la. Oh! àngel dels meus somnis, joia del meu cor i llum alegre en les meves fosques tristeses!.. Podran llevar-te al meu amor? Quan avui mateix pensava jo dipositar un petó en els teus llavis innocents, en el teu front angelical; quan ja et veia somriure a la meva arribada com la rosa tendra als primers raigs del sol ixent; poc pensava que un trigre sortit del seu cau infernal t'espiava, per a clavar-te les esmolades ungles, per xuclar la teva dolça sang, per... Però, ¿què dic? Jo estic desvariejant!, per què em detinc? que gansejem? Déu vol que et salvi... Ira de Déu, si et salvaré!
|
