Digueu-me: on soc?, vull anar a casa! (Plorant fort.)
efraim
Què tantes contemplacions! Si no calles...
justet
Padrí!.., padrí!..
efraim
Què tant padrí i padrí!
(Agafant-lo i amb amenaces portant-lo al mig.)
justet
Pare, pare... em volen matar! Ah!.. ah!..
efraim
Escolta: quants dies fa que no has vist al teu pare?
justet
No ho sé... e... e... (Plorant.)
efraim
No siguis tossut; respon.
justet
Porteu-me a casa... a... a...
efraim
Si no perquè... Vés, vés.
(Li dóna una empenta: el nen cau a un costat i segueix plorant.)
efraim
Ja et faré parlar després. Ara el que m'importa, és saber si el seu pare ha rebut ja la carta. Demà sens falta vindrà com se li deia, i tot el nostre perill, tota la nostra por, per sempre seran acabats. ¿De què li serviran les investigacions sobre nosaltres? Potser si que encara perillava la nostra tranquilitat. Ah! d'un cop tot serà acabat...
(Tot això ho diu passejant, i aturant-se de sobte com reflexionant, diu amb pausa:)
efraim
Algun dels servents... El Renegat fa molt temps que vol cobrar i està molt descontent; no me'n fio del tot. Però, Elí els té subjectes i aclaparats. Per altra part, de les nostres cóses res en saben. Fora, doncs, tots
