— 44 —
efraim
|
Ja li devies fer present que no li dongués fins al capvespre o fins demà al matí.
|
pau
|
Amb això no hi pensat...
|
efraim
|
Malament. Ja no has complert com et vaig dir. Es el primer que et vaig advertir.
|
(Pau arronsa les espatlles amb indiferència.)
pau
|
(Sent ploriquejar al nen:) Ai, ai; em sembla que sento ploriquejar...
|
efraim
|
Sí, d'això les havíem.
|
pau
|
(Amb malícia:) Ah! allí hi ha un nen que plora.
|
efraim
|
(Apart:) Jo no t'hagués rebut aquí. (Alt:) Un bailet que anava perdut i per caritat l'hem recollit. (Justet respon:)
|
efraim
|
No pots amanyagar a cap gos cristià, després encara et mossega.
|
justet
|
¿Per què em llevàreu del poble?
|
pau
|
Que no sent el que diu?
|
efraim
|
(A Justet:) A veure si et llevaré la llengua.
|
justet
|
Porteu-me a casa. (Plorant.)
|
efraim
|
(Colèric s'alça per a pegar-li.) Ja t'hi portaré a casa, ja...
|
justet
|
(Cridant:) Pare!.. Padrí!..
|
pau
|
(Deté a Efraïm.) Senyor, miri que és un nen.
I amb malícia:) No diu vostè que l'ha recollit?, doncs, deixi'l anar.
|
efraim
|
I que t'importa a tu?
|
efraim
|
No mancava més que tu em vinguessis a donar lliçons.
|
pau
|
Lliçons, no; però, crec que el nen té tota la raó...
|
efraim
|
Veus el donar-li ales, mal Renegat!
|
efraim
|
Perquè em dóna la gana.
|