— 51 —
elí
|
Us sembla, doncs, que tot està resolt?
|
boabdil
|
Mans a l'obra i aviat.
|
elí
|
Una volta m'hagi desembraçat d'aquell espantall, buscaré el Renegat i no tindrà descans, fins que em pagui la malifeta. Diable si la pagarà!
|
efraim
|
No cal fer temps, car ja passa de les dues.
|
boabdil
|
Més val esperar un quart, que fer tard per un minut.
|
elí
|
No sabeu pas el desig gran que tinc de que tot s'acabi, d'un moment. Ja les fúries se m'emporten i cobejo sadollar-me aviat d'aquesta set que em devora...
|
efraim
|
El mateix dic jo, puix no tinc un moment de descans i per tot em sembla que ombres fatídiques em persegueixen...
|
boabdil
|
¿I no veieu vosaltres si jo esperaré amb dalè, amb vera pruïja sortir d'aquesta ànsia que em tortura i em lleva la tranquilitat?
|
efraim
|
¿Te'n vas tot sol?
|
elí
|
Aquests són els meus companys.
|
(Senyalant el punyal i la pistola.)
boabdil
|
I no descobreixen a ningú.
|
elí
|
¿Què farà el lleó desprevingut contra el tigre que està a l'aguait?
|
boabdil
|
No cal pas fer temps, si a les quatre s'ha d'ésser allà.
|
efraim
|
Arregla't, doncs, i avant.
|
boabdil
|
Vos, cuidareu d'aquest xicot, talment com hem resolt.
|
elí
|
Sí, me'n vaig, o millor dit, els diables se m'emportin.
|
efraim
|
Coratge, Elí, el demés...
|
(Truquen fort a la porta.)