tima innocenta, ni lluitar sabràs. Ah! vergonya me'n dono d'haver de desenvainar l'espassa per a matar a uns cucs verinosos, a unes aranyes, a uns vils escorsons, com sou vosaltres. (Treu l'espassa.)
elí
(Amb ràbia:) Car pagaràs el teu atreviment. El cop certer, Efraïm.
pere
(Amb serenitat i lluitant:) Vull que el meu pare, vostra víctima, des del seu sepulcre presenciï el nostre combat...
(Toca un resort de la paret i s'obra una gran obertura com una gran finestra quadrada o cambra i es mostra il·luminat el sepulcre de Pere d'Amigó (pare), com estàtua jacent. En veure-la els dos exclamen:)
elí
Horror! horror!..
efraim
¡Maledicció!
(Cauen a terra els punyals. Fan ademan de sortir per la porta, però en aquell moment entren Ramón i Pau amb llum i els dos jueus resten parats i confosos.)
ESCENA XV
Dits, iPau
pau
Sí, senyor; aquí l'he deixat jo.
(En alçant la llum, veuen a Pere, a Justet i els jueus.)
justet
Ramón! Ramón!.. (Anant-hi.)
ramon
Justet! (Abraçant-lo.) Aquí ets, Pere? Ara venia a salvar-lo.
pere
Salvat està. Déu no abandona l'innocència.
(Mostrant els jueus, diu:)
pere
Guaiteu-los...; aquí els teniu els autors dels crims.
