Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 6 —
ESCENA II
Pau i Simon
| simon | Molt enfeinats estem! |
| pau | Ola, Negre, una mica. |
| simon | (Amb enuig:) Home, home! |
| pau | Ja et pica la mosca? |
| simon | Tu sempre el mateix. Impertinent fins allà. |
| pau | Noi! ¿què et passa? De què te les heus? |
| simon | Sí, fes el desentès ara... mosca morta! |
| pau | Si no t'espliques... |
| simon | Ola, Negret! (Escarnint-lo.) ¿Et deu agradar molt que et digui Renegat? |
| pau | Tens raó noi. No hi havia pensat. Encara que... |
| simon | Què vols dir? |
| pau | Res, home, res; què t'escau molt bé. |
| simon | El teu sí... com l'anell al dit. |
| pau | Venjatiu, més que venjatiu! |
| simon | I tu sempre un pau i superb!.. |
| pau | Si el nom de negre el portes pintat a la carat!.. |
| simon | I tu el de renegat, escrit al front i a la consciència. |
| pau | Mai serà tan negre com la teva. |
| simon | Perquè mai te l'has mirada. |
| pau | Sí, qui no et coneix, que et compri. |
| simon | Per això a tu ja t'han comprat. |
| pau | Desgraciat! Amb una paraula meva anaves a la forca... |
| simon | Ets massa gros... el teu corbatí no em serviria pas! |
| pau | ¡Infame! |
| simon | Ja, ja, ja! (Rient.) |
| pau | (Apart:) Si sabrà la meva història. ¡Perjur! |
| simon | A mi m'ho dius? |
| pau | ¡Assassí! |
| simon | Ull viu! Això t'ho guardes per tu, tot lo més vaig ésser el teu complis. |
